Speaker
Description
-Versió en valencià-
La preservació de les denominades “músiques de tradició oral” ha sigut possible, en part, gràcies a la presència que encara hi ha en el passat de moltes societats de materials tradicionals que romanen disponibles per emprar-se en la pràctica musical contemporània (Hobsbawm, 1983). Alhora, la digitalització i la globalització han permés repensar les formes de transmissió del patrimoni musical propiciant la interrelació i encreuament d’escenes i gèneres. L’objectiu d’aquesta presentació és analitzar dos estratègies de reformulació de les músiques heretades com a bagatge cultural en el context del País Valencià. Els meus casos d’estudi son “Sepeli” (2023), de La Maria, i “El iaio i la mare” (2021), de Noelia Llorens “Titana”. Ambdós constitueixen exemples del que Frechina (2011) descriu com una rearticulació de les formes tradicionals en un discurs integrat en la modernitat a través de la creació de nou repertori o la recreació del vell. En “Sepeli” es produeix la reinterpretació de dos fragments del Misteri d’Elx, peça totèmica del patrimoni inmaterial valencià, per part d’una jove cantaora que els inserta en una sonoritat urbana. Amb “El iaio i la mare”, en canvi, dos tonades tradicionals recentment recuperades són introduïdes en un enregistrament mitjançant la veu en primera persona de la seua informant. Es posa així en qüestió el procés tradicional de patrimonialització de la cultura, que sovint ha implicat una jerarquia unidireccional des de les institucions que han classificat i categoritzat els artefactes culturals a protegir cap a les masses populars que els havien mantingut vius (Machin-Autenrieth et al., 2023). Aquesta presentació, doncs, representa un dels primers estudis sobre el procés de patrimonialització d’obres musicals en l’àmbit contemporani de les músiques valencianes de tradició oral. S’atén així a pràctiques per part d’artistes joves de l’escena que transmeten el passat musical defugint la concepció essencialista del mateix.
Paraules clau: tradició oral, transmissió, reformulació, patrimonialització
-English version-
Contemporary Processes of Heritagization and Folklorization in Valencian Traditional Music: Two Case Studies
The preservation of so-called "traditional music" has been facilitated, in part, by the presence of traditional materials that are still found in the past of many societies and remain available for use in contemporary musical practice (Hobsbawm, 1983). At the same time, processes of digitalization and globalization have prompted a reevaluation of the ways in which musical heritage is transmitted, fostering the interrelation and crossover of diverse scenes and genres. This study aims to analyze two strategies for reinterpreting music inherited as cultural heritage in the context of the Valencia region of the Spanish Mediterranean coast. The case studies under examination are "Sepeli" (2023) by La Maria, and "El iaio i la mare" (2021) by Noelia Llorens “Titana.” These works exemplify what Frechina (2011) describes as a rearticulation of traditional forms within a discourse that is integrated into modernity through the creation of new repertoire or the recreation of the old one. In “Sepeli”, a young artist reinterprets two fragments from the Misteri d’Elx, a seminal piece of Valencian intangible heritage, incorporating them into an urban sound. On the other hand, in "El iaio i la mare", two recently recovered traditional tunes are introduced in a recording through the first-person voice of the informant. This approach challenges the conventional processes of cultural heritagization, which has often entailed a unidirectional hierarchy — from the institutions that classify and categorize cultural artifacts to be protected toward the popular communities who sustain them (Machin-Autenrieth et al., 2023). This presentation represents one of the first studies about the process of heritagization of musical works in the contemporary field of Valencian traditional music. It focuses on practices by young artists in the scene who transmit the musical past all avoiding an essentialist conception of it.
Key words: tradition, transmission, reinterpretation, heritagization
Referències bibliogràfiques / Bibliographic references:
- Frechina, Josep V. “La música de quan nosaltres érem nosaltres”. Caramella: revista de música i cultura popular, n. 25, 2011, pp. 38-41.
- Hobsbawm, Eric. “Introduction: Inventing Traditions”. The Invention of Tradition, Eric Hobsbawm i Terence Ranger (eds.), Cambridge University Press, 1983, pp. 1-14.
- Machin-Autenrieth, Matthew et al. (eds.). Music and the Making of Portugal and Spain, University of Illinois Press, 2023.
| IMPORTANT | YES, I confirm I have read it. |
|---|
